La società cagliaritana tra Medioevo ed Età Moderna

musica.jpg

Progetto

Nel 1323 la città di Cagliari- Castel di Castro, centro del dominio territoriale di Pisa in Sardegna- venne conquistata dalle armate catalano-aragonesi al comando dell'infante Alfonso, primogenito del re Giacomo II d'Aragona. La città, ribattezzata Castel de Càller, divenne la capitale del Regno di Sardegna e Corsica ed entrò a far parte dei domini mediterranei della Corona d'Aragona. Espulsi i pisani, Cagliari venne ripopolata da genti catalane, aragonesi, valenzane, maiorchine che si insediarono nella rocca fortificata, il Castello, mentre ai sardi e agli stranieri vennero riservate le "appendici" di Stampace, Villanova e Lapola. La città, clau de tota la isla de Serdenya, divenne sede del rappresentante del re d'Aragona e delle magistrature generali, il maggior centro produttivo e commerciale dell'isola. La società cagliaritana fu caratterizzata, almeno fino a tutto il XV secolo, da una forte contrapposizione etnica, acuita anche dalla lunga guerra che, per oltre cinquant'anni, contrappose i catalano-aragonesi al giudicato di Arborea. Solo dalla fine del Quattrocento, con la pacificazione e l'estensione del dominio catalano-aragonese a tutta l'isola, prese avvio un lento e difficile processo di integrazione tra l'etnia sarda e quella catalana, attraverso il quale la città acquisì la sua particolare identità, che ancora oggi la caratterizza.
Una storia della società cagliaritana nei secoli XIV-XVI è in gran parte ancora da ricostruire. La storiografia sarda ha, finora, prevalentemente rivolto l'attenzione alla storia politica e istituzionale dell'isola, anche per l'esiguità di fonti notarili, familiari, cronachistiche e letterarie disponibili.
Il progetto di ricerca Cagliari tra Medioevo ed Età Moderna: strategie familiari e analisi sociali nelle fonti italiane ed iberiche si propone di ricostruire e studiare il tessuto sociale della città, con particolare attenzione all'élite politica, economica e religiosa della città, al fine di comprenderne le distinte articolazioni, la rete di relazioni interne ed esterne, le personali e collettive "traiettorie sociali". La ricerca, basata su documentazione edita e fonti documentarie conservate nell'Archivio di Stato di Cagliari, nell'Archivio Storico del Comune di Cagliari e nell'Archivio della Corona d'Aragona di Barcellona, ha visto, in prima battuta, la realizzazione di una banca dati contenente notizie biografiche su personaggi residenti a Cagliari tra XIV e XV secolo, appartenenti a diverse classi sociali, grazie al contributo ex Legge Regionale n. 26/1997 art. 13.
Utilizzando il metodo prosopografico, che pone in stretta relazione i dati attraverso l'analisi di reti di rapporti familiari e clientelari, il progetto tenterà di ricostruire alcune linee strategiche, politiche e sociali che hanno segnato la società cagliaritana del tardo medioevo, individuandone punti di forza e fragilità. Incrociando le informazioni della banca dati si cercherà di mettere a fuoco la consistenza ed il peso sociale ed economico di alcune figure professionali e di alcune consorterie familiari. Indagini particolari verranno rivolte, inoltre, allo studio di alcuni personaggi ritenuti emblematici, per profilo biografico e ruolo nella società. A livello più generale, la ricerca potrà offrire nuove conoscenze sull'evoluzione della società cagliaritana tra Medioevo ed Età Moderna e sul suo inserimento nella Corona d'Aragona prima e nel regno di Spagna successivamente.
La banca dati costituisce un work in progress e verrà implementata man mano che si proseguirà nello studio e nello spoglio delle fonti documentarie.

***

En 1323 la ciudad de Cagliari - Castel di Castro, centro del dominio territorial de Pisa en Cerdeña - fue conquistada por el ejército catalán-aragonés, bajo el mando del Infante Alfonso, primogénito del Rey Jaime II de Aragón. La ciudad, rebautizada como Castel de Cáller, se convirtió en la capital del Reino de Cerdeña y Córcega y pasó a formar parte de los dominios mediterráneos de la Corona de Aragón. Mappa del MunsterDespués de la expulsión de los pisanos, Cagliari fue repoblada por catalanes, aragoneses, valencianos y mallorquines que se asentaron en la fortaleza, el Castillo, mientras que a los sardos y a los extranjeros se les reservó los "appendici" de Stampace, Villanova y Lapola. La ciudad, clau de tota la isla de Serdenya, se convirtió en la sede de la representación del rey de Aragón y del poder judicial en general, el mayor centro productivo y comercial de la isla. La sociedad callaritana se caracterizó, al menos hasta finales del siglo XV, por una fuerte contraposición étnica, exacerbada también por la larga guerra que, durante más de cincuenta años, enfrentó a los catalanes-aragoneses con el giudicato de Arborea. Sólo a partir de finales del siglo XV, con la pacificación y la extensión de la dominación cataláno-aragonesa a toda la isla, inició un lento y difícil proceso de integración entre la etnia sarda y la catalana, a través del cual la ciudad adquirió su particular identidad, que todavía hoy la caracteriza.
Una historia de la sociedad callaritana de los siglos XIV-XVI, en gran medida aún no se ha reconstruido. La historiografía sarda, hasta ahora, ha concentrado su atención en gran parte en la historia política e institucional de la isla, a causa también de la escasez de fuentes notariales, familiares, cronísticas y literárias disponibles.
El proyecto de investigación Cagliari entre la Edad Media y la Edad Moderna: estrategias familiares y análisis social en las fuentes italianas e ibéricas se propone reconstruir y estudiar el tejido social de la ciudad, con especial atención a las élites políticas, económicas y religiosas de la ciudad, a fin de comprender las distintas articulaciones, la red de relaciones internas y externas, las "trayectorias sociales" personales y colectivas. La investigación, basada en documentos publicados y en fuentes documentales conservadas en el Archivo de Estado de Cagliari, en el Archivo Histórico de la Ciudad de Cagliari y en el Archivo de la Corona de Aragón de Barcelona, se ha ocupado, en su primera fase, de la realización de un base de datos con información biográfica sobre personajes residentes en Cagliari entre los siglos XIV y XV, pertenecientes a diferentes clases sociales, gracias a la contribución concedida por la ex Ley Regional n. 26/1997 art.13.
Utilizando el método prosopográfico, que analiza los datos a través del análisis de las redes de las relaciones familiares y clientelares, el proyecto tratará de reconstruir algunas líneas estratégicas, políticas y sociales que han marcado la sociedad callaritana en la Baja Edad Media, identificando los puntos fuertes y los frágiles. Entrecruzando la información de la base de datos se tratará de evidenciar la consistencia y el peso social y económico de figuras profesionales y de algunas facciones de familias.
Investigaciones específicas se dirigirán, además, al estudio de algunos personajes considerados emblemáticos por su perfil biográfico y su papel en la sociedad. Más en general, la investigación puede ofrecer nuevos conocimientos sobre la evolución de la sociedad de Cagliari entre la Edad Media y la Edad Moderna y sobre su inclusión primero en la Corona de Aragón y luego en el Reino de España.
La base de datos es un work in progress y se completará a medida que se continuará el estudio y el examen de las fuentes documentales.

***

El 1323 la ciutat de Càller - Castel di Castro, centre del domini territorial de Pisa a Sardenya - va ser conquerida per l'exèrcit català-aragonès, sota el comandament de l'infant Alfons, primogènit del Rei Jaume II d'Aragó. La ciutat, rebatejada com Castel de Càller, es va convertir en la capital del Regne de Sardenya i Còrsega i va passar a formar part dels dominis mediterranis de la Corona d'Aragó. Després de l'expulsió dels pisans, Cagliari va ser repoblada per catalans, aragonesos, valencians i mallorquins que es van assentar en la fortalesa, el Castell, mentre que els sards i els estrangers se'ls va reservar els "appendici" de Stampace, Villanova i Lapola. La ciutat, clau de tota la isla de Serdenya, es va convertir en la seu de la representació del rei d'Aragó i del poder judicial en general, el centre productiu i comercial de l'illa. La societat callaritana es va caracteritzar, almenys fins a finals del segle XV, per una forta contraposició ètnica, exacerbada tambó per la llarga guerra que, durant més de cinquanta anys, va enfrontar als catalans-aragonesos amb el giudicato d'Arborea. Només a partir de finals del segle XV, amb la pacificació i l'extensió de la dominació catalano-aragonesa a tota l'illa, va iniciar un lent i difícil procés d'integració entre l'ètnia sarda i la catalana, a través del qual la ciutat va adquirir la seva particular identitat, que encara avui la caracteritza.
Una història de la societat callaritana dels segles XIV-XVI, encara no s'ha reconstruït en gran mesura. La historiografia sarda, fins ara, ha concentrat la seva atenció en gran part en la història política i institucional de l'illa, a causa també de l'escassetat de fonts notarials, familiars, cronístiques i literàries disponibles.
El projecte de recerca Cagliari entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna: estratègies familiars i anàlisi social en les fonts italianes i ibèriques es proposa reconstruir i estudiar el teixit social de la ciutat, amb especial atenció a les elits polítiques, econòmiques i religioses de la ciutat, per tal de comprendre les diferents articulacions, la xarxa de relacions internes i externes, les "trajectòries socials" personals i collectives. La investigació, basada en documents publicats i en fonts documentals conservades a l'Arxiu d'Estat de Càller, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Cagliari i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, s'ha ocupat, en la seva primera fase, de la realització d'una base de dades amb informació biogràfica sobre personatges residents a Cagliari entre els segles XIV i XV, pertanyents a diferents classes socials, gràcies a la contribució concedida per l'ex Llei Regional n. 26/1997 art. 13.
Utilitzant el mètode prosopogràfic, que analitza les dades a través de l'análisi de les xarxes de les relacions familiars i clientelars, el projecte tractarà de reconstruir algunes línies estratègiques, polítiques i socials que han marcat la societat callaritana de la Baixa Edat Mitjana, identificant els punts forts i els fràgils. Entrecreuant la informació de la base de dades es tractarà d'evidenciar la consistència i el pes social i econòmic de figures professionals i d'algunes faccions de famílies.
Investigacions específiques es dirigiran, a més, a l'estudi d'alguns personatges considerats emblemàtics pel seu perfil biogràfic i pel seu paper en la societat. Més en general, la investigació pot oferir nous coneixements sobre l'evolució de la societat de Càller entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna i sobre la seva inclusió, primer a la Corona d'Aragó, i després al Regne d'Espanya.
La base de dades és un work in progress i es completarà a mesura que es continuarà l'estudi i l'examen de les fonts documentals.