La società cagliaritana tra Medioevo ed Età Moderna

SWScan00097.jpg

Home


Una storia della società cagliaritana nei secoli XIV-XVI, durante i quali la città di Cagliari, ripopolata di genti catalane, aragonesi, valenzane e maiorchine, fu caput et fortitudo del regno di Sardegna catalano-aragonese e poi spagnolo, è in gran parte ancora da ricostruire. La storiografia sarda ha, finora, prevalentemente rivolto l'attenzione alla storia politica e istituzionale dell'isola, focalizzandosi soprattutto sulla contrapposizione e sullo scontro tra sardi e catalano-aragonesi , e ha trascurato la storia della società di quegli anni, protagonista o comunque testimone delle vicende da cui sarebbe nata la Cagliari moderna, con la sua peculiare identità.
Il progetto di ricerca Cagliari tra Medioevo ed Età Moderna: strategie familiari e analisi sociali attraverso la ricerca e lo studio di documenti conservati in archivi italiani ed iberici, che nel 2008 ha ottenuto un contributo dalla Legge Regionale n. 26/1997 art. 13, si propone di ricostruire e studiare il tessuto sociale della città, con particolare attenzione agli esponenti dell'élite urbana (politica, amministrativa, economica, religiosa), partendo dalla realizzazione di una banca dati contenente notizie biografiche tratte da documenti archivistici editi e inediti, per poi avviare un più articolato ed approfondito studio prosopografico che metta in luce legami familiari, meccanismi di trasmissione del potere, ruolo sociale ed economico dei protagonisti.

***

Una historia de la sociedad callaritana de los siglos XIV-XVI, durante los cuales la ciudad de Cagliari, repoblada de gente catalana, aragonesa, valenciana y mallorquina, fueStemma di Cagliari caput et fortitudo del reino de Cerdeña catalano-aragonés y luego español, está en gran parte por reconstruir todavía. La historiografía sarda, hasta el momento, ha centrado su interés en la historia política e institucional de la isla, centrándose sobretodo en la contraposición y en el enfrontamiento entre sardos y catalano-aragoneses, y no se ha interesado por la historia de la sociedad de aquellos años, protagonista, o almenos testimonio, de los acontecimientos de los cuales surgió la Cagliari moderna, con su peculiar identidad.
El proyecto de investigación Cagliari entre la Edad Media y la Edad Moderna: estrategias familiares y análisis social a través de la investigación y el estudio de los documentos conservados en los archivos italianos e ibéricos, que en el 2008 obtuvo un financiamiento de la Ley Regional n.26/1997 art.13, se propone reconstruir y estudiar el tejido social de la ciudad, haciendo particular atención a los exponentes de la élite urbana (política, administrativa, económica, religiosa), partiendo de la realización de una base de datos que contenga noticias biográficas extraídas de documentos archivísticos, editados e ineditos, para iniciar posteriormente un estudio prosopográfico más articulado y profundo que evidencie las relaciones familiares, los mecanismos de transmisión del poder, el papel social y económico de los protagonistas.

***

Una història de la societat callaritana dels segles XIV-XVI, durant els quals la ciutat de Càller, repoblada de gent catalana, aragonesa, valenciana i mallorquina, fou caput et fortitudo del regne de Sardenya catalano-aragonès i més endavant espanyol, està en gran part encara per reconstruir. La historiografia sarda, fins al moment, ha fixat el seu interès en la història polìtica i institucional de l'illa, concentrant-se especialment en la contraposició i en l'enfrontament entre sards i catalano-aragonesos, i s'ha interessat poc per la història de la societat d'aquells anys, protagonista, o si més no testimoni, dels aconteixements dels quals va sorgir la Càller moderna, amb la seva peculiar identitat.
El projecte de recerca Càller entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna: estratègies familiars i anàlisi social a través de la recerca i de l'estudi dels documents conservats en els arxius italians i ibèrics, que en el 2008 va obtindre un finançament de la Lley Regional n.26/1997 art.13, es proposa reconstruir i estudiar el teixit social de la ciutat, donant particular atenció als exponents de l'elite urbana (política, administrativa, econòmica, religiosa), partint de la realització d'una base de dades que contingui notícies biogràfiques extretes de documents arxivístics, editats i inèdits, per iniciar posteriorment un estudi prosopogràfic més articulat i profunt que evidencii les relacions familiars, els mecanismes de transmissió del poder, el paper social i econòmic dels protagonistes.